BLOG IRENE

 SOCIOAFECTIU

El nostre vídeo sobre la familiarització a les escoles bressol. Aqui teniu l'enllaç per si el voleu veure:

https://www.youtube.com/watch?v=AAWFpGhY3zY

QUÈ ÉS LA FAMILIARITZACIÓ?

És aquell procés d'adaptació que viuen els infants, les famílies i el personal educatiu quan l'infant comença a assistir al centre per primera vegada. Aquest procés té com a objectiu facilitar la transició d'un entorn familiar a un de nou, desconegut i amb rutines diferents, com l'escola bressol. Es tracta d'un moment clau per establir una base de confiança i seguretat emocional.

REFLEXIÓ EL CONTE "CANVI DE CASA"

El canvi de casa pot ser un procés molt difícil per als infants, i crec que és una de les experiències que més els pot marcar al llarg de la seva vida. A molts nens els costa deixar el seu entorn conegut, i els pot generar una gran inseguretat, ja que han de fer front a un munt de coses noves: un nou lloc per viure, un nou barri, noves persones, potser una nova escola, i moltes altres incerteses.

Un dels principals problemes que veig és que els infants no tenen les eines emocionals  per entendre bé el que implica aquest canvi. Sovint, poden sentir-se desubicats, i poc atesos, perquè no saben com expressar la seva ansietat o tristesa. Per això, crec que els adults, sobretot les famílies i educadors, han de ser molt atents i empàtics, proporcionant-los espais on puguin parlar de les seves emocions sense por a ser jutjats. En aquest sentit, és fonamental escoltar-los, no només parlar amb ells sobre el canvi, sinó també fer-los sentir que els seus sentiments són normals i comprensibles.

És per això que és tant important estar allà quan l'infant ho necessita. Ser el seu punt de suport i buscar mitjans com per exemple contes per poder explicar-lis el que estar passant i que es puguin expressar amb llibertat. Els infants tenen dret a saber el que estar passant ja que son els principals afectats d'aquest canvi, i si no l'entene i no el paeixen, no poden avançar. 

En resum, crec que, tot i que el canvi de casa és un moment difícil per als infants, és també una oportunitat per ensenyar-los com afrontar canvis. Però per fer-ho, cal ser conscients que cada nen viu aquesta experiència de manera única i que l’acompanyament emocional és fonamental perquè el procés sigui el més positiu possible.

REFLEXIÓ SOBRE LES REBEQUERIES

Les rebequeries són una cosa que tothom ha viscut, ja sigui perquè les has fet tu de petit o petita, perquè les has vist en algun infant o  perquè, de vegades, d’adults també ens surt alguna. Però, si hi pensem, una rebequeria és més que un espectacle de crits i plors: és la manera que té algú, normalment un infant, de dir que alguna cosa no li agrada o que no sap gestionar el que està sentint.

El problema no és tant la rebequeria en si, sinó com la gestionem. Sovint, ens posem nerviosos quan passa, ja sigui perquè no sabem com gestionar la situació si l'infant no para de plorarens o també perquè ens fa mandra afrontar-ho. Però si només reaccionem amb un "calla ja " o donem el que el nen vol per acabar ràpid, estem ensenyant que les rebequeries funcionen per aconseguir coses. I així, el problema no es resol. Al contari, ja que estas ensenyant al nen a que pot aconseguir tot el que vol amb aquesta "tàctica". 

Això no vol dir que haguem d’ignorar-les, si no que només cal paciència i saber controlar els nervis, ja que hem d'intentar entendre que els infants fan rebequeries perquè encara no saben expressar-se o perquè estan frustrats. El que necessiten no és algú que els cridi més fort que ells, sinó algú que els ajudi a entendre: que esta pasant, que senten i que els ensenyi a trobar alternatives per intentar gestionar-ho d'una altre manera.

Reflexiona sobre la importància de treballar l’educació sexual a la primera infància.

Parlar d’educació sexual en la primera infància pot incomodar a molta gent, però realment és molt necessari i beneficiós per als infants. Quan parlem d’educació sexual a aquestes edats, no ens referim a parlar de sexe, sinó a acompanyar els infants en el descobriment del seu cos, de les emocions, de les relacions i del respecte pels altres i per un mateix.

Treballar aquests aspectes des de ben petits ajuda a normalitzar temes que, durant molt de temps, han estat plens de tabús. Els infants, per naturalesa, són curiosos, fan preguntes, volen entendre. I si nosaltres, com a educadores, som capaços de respondre amb naturalitat, sense incomoditats, sempre amb un llenguatge adaptat, estem creant un espai segur on poden aprendre i créixer sense pors ni vergonyes.

A més, aquesta educació els ajuda a entendre els límits, a respectar els altres i a saber posar paraules al que senten. També és una eina per prevenir situacions de violència, perquè els infants aprenen a reconèixer què està bé i què no, i se senten amb dret a dir “no” o a demanar ajuda si alguna cosa els incomoda.

Com a docents, tenim una gran responsabilitat i una gran oportunitat. Podem ajudar els infants a créixer amb una visió positiva i respectuosa del seu cos, del seu gènere, de les emocions i de les relacions. I això tindrà un impacte molt positiu al llarg de tota la seva vida.

Per tant, treballar l’educació sexual des de la infància no només és important, sinó que hauria de ser una part natural del dia a dia a l’aula. Fer-ho amb respecte, formació i comunicació amb les famílies pot marcar una gran diferència en el benestar i desenvolupament dels infants.